Lliçó 29

Lliçó 29

Gramàtica:
1. Quatre verbs irregulars: A la darrera lliçó vam veure sis dels onze verbs irregulars i vam dir que bí (tá, níl, raibh, etc.) ja l’havíem vist, per la qual cosa ja només ens queda veure 4 verbs irregulars i són déan (fer), feic (veure), gabh (anar) i faigh (obtenir).

La particularitat d’aquest darrer grup de verbs irregulars, i la raó principal per la qual els estudiem per separat és que en el passat pot mostrar diverses formes. Els verbs d’aquest segon grup tenen en passat tres formes: una afirmativa, una altra negativa (van precedits de ní) i una altra que s’empra quan van precedits per altres partícules (an, go, nach, etc.). Dit això, vegem-los:

Verb I: déan (fer)

Imperatiu singular: déan

Substantiu verbal: déanamh

Arrel de temps habituals: déan-

Arrel de futur i condicional: déan-

Pretèrit afirmatiu: rinne

Pretèrit negatiu: dhearna

Pretèrit amb partícules: ndearna

Adjectiu verbal: déanta

Verb II: feic (veure)

Imperatiu singular: feic

Substantiu verbal: feiceáil

Arrel de temps habituals: feic-

Arrel de futur i condicional: feic-

Pretèrit afirmatiu: chonaic

Pretèrit negatiu: fhaca

Pretèrit amb partícules: bhfaca

Adjectiu verbal: feicthe

Verb III: gabh (anar)

Imperatiu singular: gabh

Substantiu verbal: goil

Arrel de temps habituals: té-

Arrel de futur i condicional: gabh-

Pretèrit afirmatiu: chuaigh

Pretèrit negatiu: dheachaigh

Pretèrit amb partícules: ndeachaigh

Adjectiu verbal: goite

Verb IV: faigh (obtenir)

Imperatiu singular: faigh

Substantiu verbal: fáil

Arrel de temps habituals: faigh-

Arrel de futur i condicional: gheobh-

Pretèrit afirmatiu: fuair

Pretèrit negatiu i amb partícules: bhfuair

Adjectiu verbal: faighte

Pareu atenció en el verb faigh ja que és l´únic que empra la mateixa forma per al pretèrit negatiu com per al pretèrit amb partícules.

2. Mutacions en el genitiu amb consonant caol i e: Com ja vam veure a la lliçó 25, el genitiu de la majoria de paraules femenines es forma mutant la darrera consonant a consonant caol (si és que no ho és ja) i afegint -e al final (p. ex. an blaosc >>>> na blaoisce). Un petit detall que no vam esmentar emperò és que ia cal mutar-ho a éi quan volem mutar la següent consonant a caol (an grian >>> na gréine) .

Ara bé, cal dir que hi ha un grup de paraules que perden la vocal del mig quan formen el genitiu. En aquesta lliçó en veurem uns quants exemples i a la propera ho veurem més detalladament:

bainis (casament) >>>> na bainse

sluasaid (pala) >>>> na sluaiste

obair (feina) >>>> oibre

coinneal (espelma) >>>> coinnle

3. Adjectius amb formes comparatives especials: Els adjectius que acaben amb consonant (amb l’excepció de -ch i -úil) els passa el mateix que les formes genitives que acabem d’esmentar. És a dir, que la consonant final esdevé caol (si no ho és ja) i s’afegeix -e al final. Vegem-ne uns exemples:

bán (blanc) >>>> (níos/is) báine

glic (astut) >>>> (níos/is) glice

bog (tou) >>>> (níos/is) boige

gorm (blau) >>>> (níos/is) goirme

tobann (sobtat) >>>> (níos/is) tobainne

fairsing (abundant) >>>> (níos/is) fairsinge

bodhar (sord) >>>> (níos/is) bodhaire

sleamhain (relliscós) >>>> (níos/is) sleamhaine

láidir (fort) >>>> (níos/is) láidire

dílis (fidel) >>>> (níos/is) dílse

cothrom (igualat, anivellat) >>>> (níos/is) coithrime

Com bé podem veure en dílis i cothrom, també hi ha adjectius que pateixen la caiguda de la vocal mitjana i la conseqüent conversió, com veiem a cothrom, de les consonants mitjanes en caol. Com en els genitius que pateixen aquesta mateixa alteració, en veurem uns quants casos a tall d’exemple:

 dílis (fidel) >>>> (níos/is) dílse

cothrom (igualat, anivellat) >>>> (níos/is) coithrime

uasal (noble) >>>> (níos/is) uaisle

íseal (baix) >>>> (níos/is) ísle

domhain (profund) >>>> (níos/is) doimhne

soibhir (ric) >>>> (níos/is) soibhre

milis (dolç) >>>> (níos/is) milse

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

babhal (bawəl) (plural: babhalanna (bawələnə)): bol

bagún (bagún) (singulare tantum): cansalada viada

beainc (bánk) (plural: beainceanna (bánkənə)) (f.): banc (diners)

bille (bilə) (plural: billí (billí)): factura

blaosc (blisk) (plural: blaoscanna (bliskənə)) (f.): crani,. closca (d’ou)

bonn (bon) (plural: boinn (bon)): moneda Nota: quan el plural es forma amb bonnúcha (bonúkhə) aleshores vol dir sola

cill (kil) (plural: cealla (kálə)) (f.): cementiri

cluais (kluəx) (plural: cluasa (kluəsə)) (f.): orella

clúdach (klúdəkh) (plural: clúdaí (klúdí)): tapa

cócaireacht (kókárákht) (singulare tantum) (f.): cuina

coill (koil) (plural: coillte (koiltxə)) (f.): bosc

coinneal (kinəl) (plural: coinnle (kinlə)) (f.): espelma

corc (kork) (plural: coirc (kerk)): suro

cré (kré) (plural: créanna (krénə)) (f.): terra

cuireadh (kirákh) (plural: cuiríocha (kiríkhə)): invitació

cúis (kúx) (plural: cúiseanna (kúxánə)) (f.): causa

cuntas (kuntəs) (plural: cuntaisí (kuntáxí)): compte

jug (jug) (plural: juganna (jugənə)): gerra, tassa

leathanach (láhənəkh) (plural: leathanaí (láhəní)): pàgina

leictreachas (léktxrákhəs) (singulare tantum): electricitat

meall (mál) (plural: mealtracha (máltrəkhə)): protuberància

meán lae (mán le) (singulare tantum): migdia

oinniún (inún) (plural: oinniúin (inún)): ceba

peain (pán) (plural: peaineanna (pánánə)): paella

pros (pros) (plural: prosanna (prosənə)): armari

robar (robər) (plural: robair (robár)): fregall

salann (salən) (singulare tantum): sal

sáspan (sáspən) (plural: sáspain (sáspán)): cassola

slínn (xlín) (plural: sleantracha (xlántrəkhə)) (f.): teula

sluasaid (sluəsáj) (plural: sluaiste (sluəxtxə)) (f.): pala

suim (sim) (plural: suimeanna (simánə)) (f.): interès, suma

taepait (tepátx) (plural: taepaiteacha (tepátxákhə)): tetera

taithneamh (táhnáw) (singulare tantum): plaer

téarma (txérmə) (plural: téarmaí (txérmí)): termini, període

tóin (tón) (plural: toineanna (tónánə)) (f.): cul

Verbs

bog (bog) (1) (bogadh (bogəkh)): estovar, moure

brúigh (brúkh) (1) (brú (brú)): prémer, empènyer

gluigh (glukh) (1) (glaoch (glikh)): trucar

iarnáil (iənál) (1) (iarnáil (iənál) (f.)): planxar

measc (másk) (1) (meascadh (máskəkh)): mesclar

róst (róst) (1) (róstadh (róstadh)) (adjectiu verbal: rósta (róstə)): fregir, rostir

triomaigh (txromákh) (2) (triomú (txromú)): assecar

Miscel·lània

ar aghaidh (ə akháikh):  davant de, avant Nota: Preposició de genitiu

buíoch (biəkh): agraït

cothrom (kohrəm): igualat, anivellat

dílis (jíləx): fidel

gann (gan): escàs

gearr (gár): curt

i gcaitheamh (ə gáháw): durant Nota: Preposició de genitiu

i measc (ə másk): d’entre tots Nota: Preposició de genitiu

in aice (ən ákə): al costat Nota: Preposició de genitiu

leathan (láhən): ample

lom (ləm): nu

milis (miləx): dolç

salach (saləkh): brut

timpeall (tximpál): al voltant Nota: Preposició de genitiu

Aquí teniu el joc corresponent al vocabulari d’aquesta lliçó.

Vocabulari de la lliçó 29

I ara passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

OBAIR TÍ

Bhí lá saoire inné agus buíochas le Dia, ní raibh scoil ar bith againn. Is dóigh go mbíonn 'chuile mhúinteoir tuirseach mar sin ag deireadh an téarma. Is gearr go mbeidh an Nollaig ann agus tóigfidh mé an saol níos boige ansin.

Bhí sé ar intinn agam éirí go moch mar bhí neart oibre le déanamh agam sa teach. Níor dhúisigh mé nó gur airigh mé fear an phosta ag an doras. D'éirigh mé agus chuaigh mé síos an staighre le breathnú ar na leitreacha.

Ní raibh cuma rospéisiúil ar na leitreacha. Ní raibh ann ach bille an leictreachais agus cuntas ón mbeainc.

Bhí meall soithí salacha sa gcisteanach le níochán. Ghlan mé an bord agus leag mé babhal an tsiúcra agus jug an bhainne ar ais sa bpros. Ansin, thosaigh mé ag níochán éadaí. Nigh mé na túállí uilig agus robair na soithí. Ansin, nigh mé an dá bhráillín agus clúdach an pheiliúir. Chuir mé éadaí eile ar bogadh. Bhí go leor gréine ann thart ar mheán lae agus d'éirigh liom iad a chrochadh amuigh sa ngeard ar chúla an tí. Ní raibh siad i bhfad ag triomú. Níor bhac mé le iad a iarnáil mar bhí mé rothuirseach.

Ansin, chuir mé glaoch ar Mhícheál agus thug mé cuireadh dhó le haghaidh a shuipéir. Bhí sé buíoch dhíom mar dúirt sé nach raibh fonn cócaireacht ar bith air féin. Dháiríre, níl suim ar bith sa gcócaireacht aige, más féidir leis í a sheachaint.

Lig mé mo scíth ansin ar feadh uair an chloig nó dhó. D'éist mé le ceirníní. Léigh mé an páipéar agus léigh mé cupla leathanach as 'Cré na Cille.’

Ag an seacht a chlog, thosaigh mé ag réiteach an tsuipéir. Ghlan mé na fataí agus chuir mé síos iad. Nuair a bhí siad bruite, bhrúigh mé iad. Ghearr mé oinniún. Ansin chuir mé an t-oinniún agus ruainne beag ime agus salann ar na fataí bruite agus mheasc mé sa sáspan iad. Bhruith mé bagún agus gabáiste i bpota mór leathan. Bíonn blas níos fearr orthu mar sin ach caithfidh tú an clár a choinneál ar an bpota nó beidh an baladh ar fud na háite.

Ag ceathrú don hocht, leag mé an bord in aice na fuinneoige. Bhain mé leas as an éadach boird nua a cheannaigh mé i gcathair na Gaillimhe le gairid agus las mé coinneal ar an mbord.

Tháinig Mícheál ar bhuille an hocht, go díreach nuair a bhí an suipéar réidh, agus tharraing sé an corc as an mbuidéal fíon dhom. Tá seisean i bhfad níos Iáidire ná mise!

Bhain muid an-taithneamh as an mbéilí le chéile. Is aoibhinn liom a bheith ag ithe agus ag ól agus ag comhrá mar sin le solas na coinnle. Beidh béilí eile againn le chéile ag deireadh na seachtaine seo chugainn.

Traducció:

FEINES DE CASA

Ahir era festa i gràcies a déu no hi va haver escola. És probable que cada professor així de cansat al final del període.  Queda poc temps per Nadal i aleshores m’ho prendré amb més calma.

Em volia llevar d’hora ja que tenia molta feina a fer a casa. No em vaig despertar fins que vaig sentir el carter a la porta. Em vaig despertar i vaig baixar a mirar les cartes.

Les cartes no semblaven gaire interessants. Només hi havia una factura de la llum i un compte del banc.

Hi havia una pila de plats bruts a la cuina per rentar. Vaig endreçar la taula i vaig ficar el bol de sucre i la llet a l’armari. Aleshores vaig començar a rentar la roba. Vaig netejar totes les tovalloles i fregalls. Aleshores vaig netejar dos llençols i la coixinera. Vaig penjar l’altra roba. Feia molt de sol el migdia i vaig penjar-la al jardí de darrera de la casa. No van trigar gaire a assecar-se. No em vaig molestar a planxar-la perquè estava massa cansat.

Aleshores vaig cridar en Míchéal i el vaig convidar a sopar. M’estava agraït perquè va dir que el mateix no tenia ganes de cuinar. Realment, no té interès en cuinar si ho pot evitar.

Em vaig relaxar durant una hora o dues. Vaig escoltar música. Vaig llegir el diari i vaig llegir unes poques pàgines de ‘Cré na Cille’.

A les set vaig començar a preparar el sopar. Vaig pelar les patates i les vaig ficar a fer-se. Quan van estar fetes, les vaig aixafar. Vaig tallar un ceba. Vaig posar la ceba i una mica de mantega i sal al puré i ho vaig barrejar a la cassola. Vaig bullir la cansalada viada i la col a la gran olla ampla. Tenen més bon gust així. No obstant això, has de vigilar l’olla o tindrà l’olor per tot arreu.

A tres quarts de vuit vaig parar la taula al costat de la finestra. Vaig fer servir les noves estovalles que vaig comprar a Galway i hi vaig encendre una espelma.

En Míchéal va venir just a els vuit en punt, exactament quan el sopar estava a punt i va treure el tap de suro de l’ampolla de vi per mi. Ell és molt més fort que jo!

Vam gaudir de l’àpat junts. Torbo que es encantador estar menjant, bevent i xerrant d’aquela manera a la llum d’una espelma. Tindrem un altre àpat junts al final de la propera setmana.

Exercici 2: Completar frases

A. Reescriviu les següents frases en (a) forma negativa i (b) com a preguntes positives.

1. Rinne siad poll níos doimhne i lár na páirce.
2. Téann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine.
3. Chuaigh lucht na bainse ar fud na háite.
4. Gheobhaidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide.
5. Gabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche.
6. Fuair seisean bean níos soibhre.
7. Chonaic mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre.
8. Faigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin.

Solucions:

(a)

1. Ní dhearna siad poll níos doimhne i lár na páirce.
2. Ní théann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine.
3. Ní dheachaigh lucht na bainse ar fud na háite.
4. Ní bhfaighidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide.
5. Ní ghabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche.
6. Ní bhfuair seisean bean níos soibhre.
7. Ní fhaca mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre.
8. Ní fhaigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin.

(b)

1. An ndearna siad poll níos doimhne i lár na páirce?
2. An dtéann muintir na tíre ansin ar feadh seachtaine?
3. An ndeachaidh lucht na bainse ar fud na háite?
4. An bhfaighfidh tú feoil níos Iáidire treasna na sráide?
5. An ngabhfaidh muintir na Gaillimhe ann le haghaidh na hoíche?
6. An bhfuair seisean bean níos soibhre?
7. An bhfaca mé bóithrí níos caime agus níos cuinge i lár na tíre?
8. An bhfaigheann tú daoine mar sin i mease do mhuintire féin?

B. Escriu el nominatiu singular dels substantius que apareguin en genitiu.

1. an iomarca cainte
2. ag plé na ceiste
3. mo chuid gruaige
4. ar fud na háite
5. i lár na tíre
6. teach na scoile
7. ar feadh seachtaine
8. poll mo chluaise
9. bun na spéire
10. ag ceangal na bróige
11. timpeall na pairce
12. i gcaitheamh na hoíche
13. treasna na sráide
14. i measc a mhuintire
15. geata na roilige
16. ag foghlaim na ceirde
17. ar shon na cúise
18. de bharr na haoise
19. ag craitheadh mo láimhe
20. méaracha mo choise
21. babhal an ime
22. de bharr na haimsire
23. ag déanamh moille
24. go leor suime
25. ag foghlaim na Fraincise
26. barr na fuinneoige
27. doras na leabhar lainne

Solucions:

1. caint 2. ceist 3. gruaig 4. áit 5. tír 6. scoil 7. seachtain 8. cluais 9. spéir 10. brói 11. páirc 12. oíche 13. sráid 14. muintir 15. roilig 16. ceird 17. cúis 18. aois 19. láimh 20. cois 21. im 22. aimsir 23. moill 24. suim 25. Fraincis 26. fuinneoig 27. leabharlann

C. Completeu les següents frases fent servir la forma genitiva d’un dels següents substantius: coill, ciall, áit, sráid, muic, aill, grian i sliabh.

1. Chonaic mé neart croinnte óga ag fás i Iár na ______________.
2. Tá an feilméara ag díol na______________leis an mbúistéara.
3. Rinne sé teachaín beag ceann slinne ar thaobh an______________.
4. Cheannaigh muid taepait agus peain agus soithí eile sa siopa a bhí treasna na______________uainn.
5. Níl mórán______________agat ag imeacht gan cóta nuair atá an aimsir chomh fuar seo.
6. Tá solas na______________go maith ag rud ar bith atá ag fás.
7. Ná bí ag róstadh uibheacha anseo, beidh baladh agat ar fud na______________.
8. Tá an t-éan ar bharr na______________ag breathnú anuas ar an bhfarraige.

Solucions:

1. Chonaic mé neart croinnte óga ag fás i Iár na coille.
2. Tá an feilméara ag díol na muice leis an mbúistéara.
3. Rinne sé teachaín beag ceann slinne ar thaobh an tsléibhe.
4. Cheannaigh muid taepait agus peain agus soithí eile sa siopa a bhí treasna na sráide uainn.
5. Níl mórán céille agat ag imeacht gan cóta nuair atá an aimsir chomh fuar seo.
6. Tá solas na gréine go maith ag rud ar bith atá ag fás.
7. Ná bí ag róstadh uibheacha anseo, beidh baladh agat ar fud na háite.
8. Tá an t-éan ar bharr na haille ag breathnú anuas ar an bhfarraige.

D. Escriviu la forma comparativa dels següents adjectius.

1. gorm
2. bodhar
3. reamhar
4. cothrom
5. milis
6. soibhir
7. trom
8. teann
9. íseal

Solucions:

1. níos goirme
2. níos bodhaire
3. níos reimhre
4. níos coithrime
5. níos milse
6. níos soibhre
7. níos troime
8. níos teáinne
9. níos ísle

Exercici 3: Traducció de frases

1. No vaig baixar les escales per agafar les cartes. Sabia a que només en trauria factures o un extracte de compte del banc.
2. Vaig donar una invitació a tres o quatre ahir a la nit.
3. La gerra e llet i el bol de sucre són sobre la taula. On és la tetera, les tasses i els platets?
4. Posaré les patates a fer-se. Si et ve de gust cuinar, talla la col i la ceba. Mescla-les a la paella.
5. M’agraden els ous ferrats i la cansalada viada.
6. Passa’m la mantega, si us plau!
7. Mai a la vida no havia vist uns camins més estrets i tortuosos que els que vaig veure al centre del país.
8. Només hi ha una gota de llet al cul de l’ampolla.
9. El sucre i el te són escassos.
10. Netejo les meves pròpies camises i les penjo al jardí. S’assequen molt de pressa.

Solucions:

1. Ní dheachaidh mé síos an staighre leis na leitreacha a fháil. Bhí a fhios agam nach bhfaighinn ach billí nó cuntas ón mbeainc.
2. Thug mé cuireadh do thriúr nó ceathrar aréir.
3. Tá jug an bhainne agus babhal an tsiúcra ar an mbord. Cá bhfuil an taepait agus na cupáin agus na sásair?
4. Cuirfidh mé síos na fataí. Má tá fonn cócaireacht ort, gearr suas an gabáiste agus an t-oinniún. Measc ar an bpeain iad.
5. Taithníonn uibheacha róstaithe agus bagún liom.
6. Sín agam an t-im, más é do thoil é!
7. Ní fhaca mé ariamh i mo shaol bóithre níos caime ná níos cuinge ná na ceanna a chonaic mé i lár na tíre.
8. Níl ann ach braon bainne ar thóin an bhuidéil. Gabhfaidh mé ag an siopa agus ceannóidh mé buidéal eile.
9. Tá an siúcra agus an tae gann.
10. Ním mo chuid léinteacha féin agus crochaim sa ngeard iad. Triomaíonn siad an-sciobtha.

Athabliain faoi mhaise daoibh

Avui, nit de Cap d'Any 31 evidentment no el dedicaré a penjar una lliçó sencera. Seria massa nerd. Així que em limitaré a dir-vos que...

ATHBLIAIN FAOI MHAISE DAOIBH

BON ANY A TOTHOM

Lliçó 28

Lliçó 28

Gramàtica

1. Sis verbs irregulars: L’irlandès és una llengua que destaca per la seva poca quantitat de verbs irregulars. Per ser precisos, cal dir que només en té 11. Comparant-ho amb llengües com el català, el castellà o l’anglès, és una quantitat ínfima de verbs irregulars. Una de les sorts que tenim é que un d’aquests verbs irregulars ja l’hem vist. És el verb bí, el qual pren les formes tá, raibh, níl, etc. Així doncs, només en cal aprendre’n 10 del 11 que té l’irlandès.

Ara bé, com bé podeu suposar, els verbs irregulars impliquen l’esforç addicional d’aprendre’ls de memòria. Per no aclaparar-vos amb tots els verbs irregulars, començarem veient-ne 6 i així només ens en quedaran 4 per veure. Aquests verbs són clois (sentir (soroll)), ith (menjar), tabhair (donar), beir (parir),  abair (dir) i teara (venir). Destacarem en vermell aquelles formes que s’allunyin de la regla per facilitar-ne l’estudi. Vegem-los:

Verb I: Clois (sentir (soroll))

Imperatiu singular: clois

Substantiu verbal: cloisteáil

Arrel de temps habituals: clois-

Arrel de futur i condicional: clois-

Pretèrit: chuala

Adjectiu verbal: cloiste

Verb II: ith (menjar)

Imperatiu singular: ith

Substantiu verbal: ithe

Arrel de temps habituals: ith-

Arrel de futur i condicional: íos-

Pretèrit: d’ith

Adjectiu verbal: ite

Verb III: tabhair (donar)

Imperatiu singular: tabhair

Substantiu verbal: tabhairt

Arrel de temps habituals: tug-

Arrel de futur i condicional: tabhar-

Pretèrit: thug

Adjectiu verbal: tugtha

Verb IV: beir (parir)

Imperatiu singular: beir

Substantiu verbal: breith

Arrel de temps habituals: beir-

Arrel de futur i condicional: béar-

Pretèrit: rug

Adjectiu verbal: beirthe

Verb V: abair (dir)

Imperatiu singular: abair

Substantiu verbal: rá

Arrel de temps habituals: deir-

Arrel de futur i condicional: déar-

Pretèrit: dúirt

Adjectiu verbal: ráite

Verb VI: teara (venir)

Imperatiu singular: teara

Substantiu verbal: teacht

Arrel de temps habituals: teag-

Arrel de futur i condicional: tioc-

Pretèrit: tháinig

Adjectiu verbal: teagtha

Els verbs que hem vist actuen, en cas de lenició, eclipsi i addició de sufixos com a verbs de la primera conjugació. L’únic verb excepcional en aquest cas és el verb abair (dir) que té les següents excepcions:

• Quan s’espera una lenició, la d’ inicial s’omet: ní ‘éarfinn (Jo no ho diria), ar ‘uirt sé? (Ell va dir?).
• La d inicial no pateix lenició en cas d’anar després d’una a en una relativa directa o de má en oracions en passat: sin é an fear a déarfas é (aquell és l’home que ho dirà), má dúirt sé (si ell va dir).
• Hi ha una relativa alternativa (a deir) amb significat de present o passat: cé a deir tú (Què dius?), Tá mé sásta, a deir sé (Estic content, diu ell).

2. La preposició idir: La preposició idir és l’equivalent en irlandès de la nostra preposició entre. La gràcia d’aquesta preposició, és que idir no causa cap mutació en el substantiu que la segueix. Així doncs, no trobem ni lenicions ni eclipsis ni pròtesis amb idir. Una de les altres gràcies d’aquesta preposició és que només presenta pronoms preposicionals en el plural però no pas en el singular i que, tret de en la primera persona del singular, empra els pronoms en forma disjuntiva. Vegem-ho:

Pronoms normals

idir mé = idir + mé (no pateix cap alteració)

idir thú = idir + tú (forma disjuntiva)

idir é/í = idir + sé/sí (forma disjuntiva)

eadrainn = idir + muid

eadraibh = idir + sibh

eadarthu = idir + siad

Pronoms emfàtics

idir mise = idir + mise (no pateix cap alteració)

idir thusa = idir + tusa (forma disjuntiva)

idir eisean / ise = idir + seisean/sisè (forma disjuntiva)

eadrainne = idir + muide

eadraibhse = idir + sibhse

eadarthusan = idir + siadsan

Quant als usos secundaris d’idir, val a dir que no n’hi ha gaires. Com ja hem dit, trobem l’ús bàsic que és l’equivalent a la nostra preoposició entre.

• Tá spás idir an bord agus an balla. (Hi ha un espai entre la taula i la paret.)
• Beidh Cáit anseo idir an dó agus an trí. (La Cait serà aquí entre les dures i les tres.)

A banda d’aquest ús, trobem que idir també es pot emprar per formar l’equivalent d ela nostra construcció tant l’un com l’altre. Quan això passa, idir pot causar lenició a la següent paraula, tot i que normalment no altera les paraules que comencen amb s o t. Quan hi ha lenició, aleshores el singular pren un significat general, que normalment traduïm amb un plural. Vegem-ho:

  

• Bhí idir sean agus óg ann. (Hi havia tant gent gran com gent jove.)
• Tá idir balla agus ceann briste. (Tant la paret com el sostres estan trencats.)
• Idir fhear agus bhean (Tant homes com dones)
• Idir bheithnigh agus chaoirigh (Tant vaques com ovelles)

3. Genitiu amb vocal caol i terminació irregular: Hi ha un grup reduït de paraules de gènere masculí que alteren o afegeixen una vocal final per una vocal caol i a les quals també se n’altera la grafia i la pronunciació en el moment de formar el genitiu. Vegem-ho:

Grup 1: ea per i

leanbh (nen) >>>> linbh >>>> caipín an linbh (gorra del nen)

ceann (cap) >>>> cinn >>>> mullach an chinn (part de dalt del cap)

fear (home) >>>> fir >>>> cóta an fhir (abric de l’home)

breac (truita de riu) >>>> bric >>>> ag marú an bhric (pesca de la truita)

greann (humor) >>>> grinn >>>> údar grinn (font d’humor)

Grup 2: a per o

glas (pany) >>>> glois >>>> poll an ghlois (forat del pany)

crann (arbre) >>>> croinn >>>> barr an chroinn (cop de l’arbre)

ball (lloc, indret) >>>> boill >>>> i lár boill (al mig del lloc)

tarbh (toro) >>>> toirbh >>>> cloigeann an toirbh (crani del toro)

sac (sac) >>>> soic >>>> béal an tsoic (boca del sac)

Grup 3: Completament irregulars

muineál (coll) >>>> muiníl >>>> baic an muiníl (clatell del coll)

Mícheál (Miquel) >>>> Míchíl >>>> cóta Mhichíl (l’abric d’en Miquel)

mac (fill) >>>> mic >>>> an bean mo mhic (la dona del meu fill)

4. El vocatiu singular: Com ja vam veure a la lliçó 4, per formar un vocatiu cal afegir la partícula a al davant i causar lenició en la següent paraula i adjectius. Ara bé, en els masculins cal, a més alterar la terminació de la mateixa manera que si estiguéssim formant un genitiu (repasseu la lliçó 27). Hi ha, emperò, dos grups de paraules que no es veuen afectats per aquesta alteració.

Grup 1: Substantius acabat amb –(e)ánach

Les paraules que acaben amb –(e)ánach (i també stócach (home jove) i madadh (gos)) afegeixen –aí al lloc de la síl·laba final. Vegem-ho:

• A chluasanaí! (Talòs!)

Grup 2: Inanimats expressius

Quan s’empren substantius que designen un objecte inanimat com a forma expressiva d’adreçar-se a algú, especialment quan és per insultar o mostrar afecte. Vegem-ho:

• A stór! (Tresor! Estimat!)
• A bhéal mór! (Bocamoll!)
• A chloigeann pota! (Fumeta! Porrer!)

5. El sufix diminutiu: El sufix –ín és el sufix que s’empra per designar el diminutiu d’una cosa. Com en català, també pot fer-se servir per designar algú de forma afectiva o amb menyspreu. Normalment es forma afegint –ín al substantiu. Quan un substantiu acaba amb una consonant regida per una vocal leathan aleshores aquesta mateixa consonant passa a estar regida per un consonant caol. L’única excepció és la consonant –ch, la qual segueix estant regida per una consonant leathan després d’afegir-hi el sufix (exemple: teach >>>> teachaín). Vegem uns quants diminutius:

• bád >>>> bádín (barqueta)
• fuinneoig >>>> fuinneoigín (finestreta)
• cró >>>> cróín (petit rafal)
• geata >>>> geaitín (porteta)
• gob >>>> goibín (bec petit)
• siopa >>>> sipín (botigueta)
• hata >>>> haitín (barretet)
• teach >>>> teachaín (caseta)
• coileach >>>> coileachaín (gall petit)

I vista la gramàtica, passem a veure el vocabulari.

Vocabulari

Substantius

baintreach (bántxrákh) (plural: baintreacha (bántrákhə)) (f.): vídua

bairille (bárələ) (plural: bairillí (bárəlí)): barril

ball (bal) (plural: baill (bál)): part, membre

breac (brák) (plural: bric (brək)): truita de riu

brionglóid (bringlój) (plural: brionglóidí (bringlójí)) (f.): somni

cluasánach (kluəsánəkh) (singulare tantum): talòs

col ceathar (kol káhər) (plural: col ceathracha (kol káhrəkhə)): cosí

cónra (kónrə) (plural: cónraíocha (kónríkhə)) (f.): taüt

contae (konte) (plural: contaecha (kontekhə)): comtat

Contae Mhaigh Eo (konte wákh io): Comtat de Mayo

diabhal (jawəl) (plural: diabhala (jawələ)): diable, dimoni

dúil (dúl) (singulare tantum) (f.): desig

fainic (fánək) (plural: fainiceacha (fánəkákhə)) (f.): avís, advertència

feall (fál) (plural: feallanna (fálənə)): traïció, vergonya

glas (glas) (plural: glasanna (glasənə)): pany

grásta (grástə) (singulare tantum): gràcia, misericòrdia, indulgència

greann (grán) (singulare tantum): diversió

greim (grém) (plural: greamanna (grámənə)): subjecció, encaixada

iasacht (iəsəkht) (plural: iasachtaí (iəsəkhtí)) (f.): préstec

leanbh (lánw) (plural: leanaí (lání)): nen

muineál (minál) (plural: muineáil (minál)): coll

mullach (muləkh) (plural: mullaí (mulí)): cim, part de dalt

roilig (riləg) (plural: roiligeacha (riləgəkhə)) (f.): cementiri

rópa (rópə) (plural: rópaí (rópí)): corda

sac (sak) (plural: saic (sak)): sac

Seán (xán): Sean

Séamas (xéməs): Séamas

sochraide (sokhrájə) (plural: sochraidí (sokhrájí)) (f.): funeral

stócach (stókəkh) (plural: stócaí (stókí)): jove

stór (stór) (plural: stórtha (stórhə)): tresor

Tomás (tomás): Tomàs

tórramh (tórəw) (plural: torraíocha (toríkhə)): vetlla

trioblóid (txriblój) (plural: trioblóidí (txriblójí)) (f.): problema, malaltia

tumálaí (tumálí) (plural: tumálaithe (tumáláhə)): conductor

uaigh (uəkh) (plural: uaigheanna (uəkhənə)) (f.): tomba

Verbs

báigh (bákh) (1) (bá (bá)): ofegar

croch (krokh) (1) (crochadh (krokhəkh)): aixecar, penjar

fuagair (fuəgár) (2) (fuagairt (fuəgártx) (f.)): anunciar

glasáil (glasál) (1) (glasáil (glasál) (f.)): bloquejar, tancar, barrar

iompair (ompár) (2) (iompair (ompár)): dur, portar, carregar

maraigh (marəkh) (2) (marú (marú)): matar

scaoil (skil) (1) (scaoileadh (skilákh)): deiar anar, alliberar

tumáil (tumál) (1) (tumáilt (tumáltx) (f.)): conduir

Miscel·lània

ar fud (ər fud): entre, pels volts de Nota: Va sempre seguit de genitiu

ar iasacht (ər iəsəkht): com a préstec Nota: Va sempre seguit de genitiu

cam (kam): tort, doblegat, tortuós

cúng (kúng): estret

cúthal (kúhəl): tímid

i dtaobh (ə diw): quant a, sobre Nota: Va sempre seguit de genitiu

mór millteach (mór miltxákh): gegantí

sleamhain (xláwán): llis, relliscós

teann (txán): tens, ferm

tobann (tobən): sobtat, brusc

I vet aquí el joc de vocabulari corresponent

Vocabulari de la lliçó 28

I ara passem a fer els exercicis.

Exercicis

Exercici 1: Text

AN TIMPISTE

Maraíodh Tomás Mór san oíche Dé Máirt. Tharla sé chomh tobann sin. Ní raibh súil ag duine ar bith leis. (Cé go gcaithfidh mé a rá go raibh brionglóidí aisteacha 'am i dtaobh an bháis san oíche Dé Luain.)

Fear mór millteach a bhí in Tomás. Duine cuthal a bhí ann; an fear bocht - grásta ó Dhia ar a anam. Bhí sé ar saoire thíos i gContae Mhaigh Eo nuair a tharla an timpiste. Bhí an-dúil aige san iaseach agus bhí sé ag goil ag caitheamh coicís ag iascach ar fud Chontae Mhaigh Eo in éindí le Seán. Is col ceathar dhó é Seán.

Tráthnóna Dé Máirt, bhí sé ag iarraidh a ghoil ar cuairt ag bean a mhic i nGaoth Sáile. (Bhí leanbh aici le gairid.) Bóthar cam cúng a bhí ann. Bhí sé sleamhain freisin mar gheall ar go raibh sé ag báisteach. Bhí leoraí mór trom i Iár an bhóthair a raibh bairillí ceanglaithe le rópaí uirthi. Ní raibh na rópaí uilig sách teann. Go tobann, thug Seán faoi deara go raibh ceann acu scaoilte sa gcaoi nach raibh greim ceart aige ar cheann de na bairillí. Thosaigh sé ag fuagairt ar thumálaí an leoraí. Fainic ! Fainic!

Bhí sé romhall. Thit an bairille anuas i mullach an chairr. D'imigh sí ó smacht. Crochadh den bhóthar í agus buaileadh faoin gclaí í. Caitheadh Tomás Mór amach i mullach a chinn. Eadrainn féin, is mór an feall nach raibh an doras glasáilte.

Tháinig tumálaí an leoraí slán as. Níor gortaíodh ar chor ar bith é. Tugadh Tomás Mór agus Seán ag Ospidéal an Chontae. Bhí muineál Thomáis Mhóir briste agus fuair sé bás uair an chloig ina dhiaidh sin. Bhí cosa Sheáin briste ach tiocfaidh seisean as, le cúnamh Dé.

Tugadh corp Thomáis Mhóir abhaile anseo mar rugadh agus tóigeadh sa bparáiste seo é. Bhí an tórramh ann san oíche Dé Máirt agus bhí an tsochraide ann maidin Déardaoin. Cuireadh é thar éis Aifreann a dó dhéag.

Bhí sochraide mhór ann. Bhí idir sean agus óg ann. Bhí isteach is amach le céad carr taobh amuigh den roilig. Bhí na daoine anonn is anall ag caint leis an mbaintreach. 'Ní maith liom do thrioblóid,' a deir siad (sin é a deireanns ’chuile dhuine anseo). ‘Tá a fhios agam é, a stór,' a dúirt an bhaintreach. 'Muise, an creatúr, d'imigh sé go tobann,’ a bhí na daoine a rá. D'iompair na fir an chónra go dtí an uaigh. Ansin dúirt an sagart na paidreacha.

Cuireadh Tomás Mór san uaigh ar cuireadh a athair inti fiche bliain ó shin nuair a bádh é.

Traducció:

L’ACCIDENT

En Tomàs Mór va ser mort la nit del dimarts. Va passar de sobte. Ningú s’ho esperava. (Tot i que he de dir que jo vaig tenir un somni estrany sobre la mort la nit de dilluns.)

En Tomàs era un home gran i enorme. Era una persona tímida; el pobre, que Déu l’empari. Era de vacances al comtat de Mayo quan l’accident va passar. Li agradava molt pescar i passaria dues setmanes pecant pel comtat de Mayo junt amb en Seán. En Seán és el seu cosí.

La tarda de dimarts volia anar a visitar la dona del seu filla a Gaoth Sáil. (Ella havia tingut un nen recentment) Era un camí estret i tortuós. Relliscava perquè plovia. Hi havia un camió gran i pesat al mig del comí sobre el qual hi havia barrils lligats amb cordes. Totes les cordes no eren prou tenses. De cop i volt en Seán s’adonà que una de les cordes estava lliure de manera que no tenia subjecció sobre un dels barrils. Va començar a cridar al conductor del camió: ‘Compte! Compte!’

Era massa tard. El barril va caure sobre el cotxe. Va perdre el control. Va sortir del camí i s’estimbà contra una rasa. En Tomàs Mór va sortir disparat de cap. Entre nosaltres, va ser una cosa terrible que la porta no estigués barrada.

El conductor del camió va sobreviure sencer. No estava ferit en absolut. En Tomàs Mór i en Seán van ser duts a l’Hospital del Comtat. El coll d’en Tomàs Mór estava trencat i va morir una hora després. Les cames d’en Seán estaven trencades però sobreviurà amb l’ajuda de Déu.

El cos d’en Tomàs Mór va ser dut aquí ja que ell va néixer i va créixer en aquesta parròquia. La vetlla va ser el dimarts a la nit i el funeral el matí del dijous. Va ser enterrat després de la missa de les dotze.

Hi hagué un gran funeral. Tant joves com vells hi eren. Hi havia uns cent cotxes fora del cementiri. La gent hi era per parlar amb la vídua ‘Ho sento pels teus problemes’ deien (això és el que tothom diu aquí) ‘Ja ho sé’ deia la vídua. ‘Certament, el pobre se n’anà de sobte’ deia al gent. Els homes van dur el taüt a la tomba. Aleshores el capellà digué les pregàries.

En Tomà Mór va ser enterrat a la tomba on el seu para va ser enterrat fa vint anys quan s’ofegà.

Exercici 2: Completar frases

A. Completeu les següents frases emprant el verb irregular adient.

1. Cloiseann an bhean úd an iomarca scéalta ______________ sí inné go raibh Máirtín ag ól aríst.
2. Ithim ‘chuile shórt. Is cuma céard a thabharfas tú dhom, ______________ mé é.
3. Tháinig Francach inné ______________ Sasanach amáireach ______________ go leor strainséaraí anseo ’chuile bhliain.
4. Cé ______________ fá leis an mbean sin ? Deireann Séamas i gcónaí gur bean an-bhred i.
5. Eadrainn féin, abair liom cé dúirt tú leis ansin ? Nar ______________ tú rud ar bith leis ? Nach mbeadh sé níos fearr rud eicínt a ______________?
6. Beireann an bhó ag an am seo ’chuile bhliain ______________ sí aréir.
7. Cén áit ar tóigeadh thú? Ar ______________ agus tóigeadh anseo thú ?
8. ______________ ar ais anseo aríst amáireach agus beidh mé in ann airgead a thabhairt dhuit.
9. An síleann tú go dtiocfaidh sé? Ní ______________ é.
10. Teara aríst gan mórán achair. Ná bíodh sé i bhfad nó go ______________ tú ar ais aríst.
11. Beir thusa ar mo mhála ar feadh nóiméad agus féadfaidh tusa ______________ ar mo mhaide.
12. Rugús ar an bhfear a ghoid an t-airgead. Is mór an feall nach féidir ______________ ar an bhfear eile.

Solucions:

1. Cloiseann an bhean úd an iomarca scéalta chuala sí inné go raibh Máirtín ag ól aríst.
2. Ithim ‘chuile shórt. Is cuma céard a thabharfas tú dhom, íosfaidh mé é.
3. Tháinig Francach inné tiocfaidh Sasanach amáireach teagann go leor strainséaraí anseo ’chuile bhliain.
4. Cé déarfá fá leis an mbean sin ? Deireann Séamas i gcónaí gur bean an-bhred i.
5. Eadrainn féin, abair liom cé dúirt tú leis ansin ? Nar ‘úirt tú rud ar bith leis ? Nach mbeadh sé níos fearr rud eicínt a rá?
6. Beireann an bhó ag an am seo ’chuile bhliain rug sí aréir.
7. Cén áit ar tóigeadh thú? Ar rugadh agus tóigeadh anseo thú ?
8. Teara ar ais anseo aríst amáireach agus beidh mé in ann airgead a thabhairt dhuit.
9. An síleann tú go dtiocfaidh sé? Ní ‘éarfainn é.
10. Teara aríst gan mórán achair. Ná bíodh sé i bhfad nó go dtiocfaidh tú ar ais aríst.
11. Beir thusa ar mo mhála ar feadh nóiméad agus féadfaidh tusa breith ar mo mhaide.
12. Rugús ar an bhfear a ghoid an t-airgead. Is mór an feall nach féidir breith ar an bhfear eile.

B. Escriviu el nominatiu singular de les següent paraules entre parèntesi.

1. Tá nead ag an éan i mbarr (an chroinn).
2. Ní raibh béal (an tsoic) sách mór.
3. Thit mé ar chúl (mo chinn).
4. Bhí cóta (an linbh) bán.
5. Croch suas cóta (an fhir).
6. Tá bean (mo mhic) tinn.

Solucions:

1. crann
2. sac
3. ceann
4. leanbh
5. fear
6. mac

C. Afegiu el sufix diminutiu a les següent paraules.

1. cota
2. teach
3. maide
4. deoch
5. leabhar
6. saighdiúr
7. bróg
8. doras

Solucions:

1. cóitín
2. teachaín
3. maidín
4. deochaín
5. leabhairín
6. saighdiúirin
7. bróigín
8. doirisín

Exercici 3: Traducció de frases

1. La nit passada somiava en la mort. Suava de por.
2. Compte! Hi ha una corda deixada anar. No té subjecció sobre el barril. Compte o caurà!
3. Jo cridava al conductor del camió.
4. Tot i que el barril va caure de cop sobre el cotxe, ningú va ser ferit.
5. La dona d’en Tomàs Mór va néixer i va créixer en aquesta parròquia. Va ser enterrada a la mateixa tomba. Hi hagué un gran funeral.
6. En Seán li agraden molt els cotxes. És un conductor perillós. La porta del cotxe estava tancada?

Solucions:

1. Bhí mé ag brionglóidí aríst aréir i dtaobh an bháis (faoin mbás). Bhí mé ag cur allais leis an bhfaitíos.
2. Fainic! Tá rópa scaoilte. Níl greim ar bith aige ar an mbairrille. Fainic an dtitfeadh sé.
3. Bhí mé ag fuagairt ar thumálaí an leoraí.
4. Cé gur thit an bairille anuas go tobann i mullach an chairr, níor gortaíodh duine ar bith.
5. Rugadh agus tóigeadh bean Thomáis Mhóir sa bparáiste seo. Cuireadh í san uaigh chéanna. Bhí sochraide mhór ann.
6. Tá an-dúil ag Seán i gcarranna. Is tumálaí an-chontúirteach é. An bhfuil doras an chairr glasáilte?